Olivar

Tenim un olivar una mica allunyat de la casa. Hi ha oliveres molt velles i maques, amb unes grans soques.
De les olives que n’obtenim en fem oli i també en confitem algunes per menjar-nos-les.

Incendi

El dimarts 17 de Juliol a les 6:45 de la tarda, aproximadament, va començar un foc. El foc va començar a la carretera de Navarcles a Calders, a tocar de la urbanització de la Guàrdia.  

L’incendi es va propagar ràpidament empès per la marinada que bufava, en direcció Torrecabota i la urbanització Vista Pirineu.

Per sort no hi havia cap més foc a Catalunya i va haver-hi molts mitjans per apagar-lo. Van venir hidroavions, helicòpters, bombers i molts voluntaris de les ADF i pagesos del voltant.

Els helicòpters van carregar al punt d’aigua del costat de la bassa i això els va permetre actuar ràpidament.

Al vespre el foc ja va quedar controlat, tot i així van seguir remullant-lo tota la nit.

A Torrecabota hi havia turistes Francesos , al principi es van espantar molt però quan van veure que s’actuava tan ràpidament contra el foc es van quedar més tranquils. Al final van agrair l’eficàcia dels mitjans i en van estar contents.

Agraïm als bombers, ADF, els pagesos i la resta de voluntaris que actuessin amb tanta eficàcia i rapidesa. 

Aquestes fotos son d'uns quants dies desprès de l'incendi:

Animals

CAVALLS I BURRA

A la casa hi tenim tres cavalls i una burra.

Dels tres cavalls una és la mare que es diu Fosca, que és de raça menorquina. La Bruna i el Murri són fills seus, tots dos van néixer a Torrecabota. La Bruna va néixer primer i el seu pare també és de raça menorquina. En canvi, el pare del Murri, és de raça Espanyola.

La Fosca la vam domar amb la doma tradicional. La Bruna i el Murri han estat domats amb la doma natural. Són uns cavalls molt sociables, no els espanta la gent i es deixen tocar amb facilitat.

La burra, la Lola, és molt carinyosa i sempre et segueix. És de raça andalusa.

CABRES

També tenim altres animals, com les cabres. En tenim cinc i aquestes les tenim per netejar els voltants de la bassa, es mengen esbarzers i altres herbes que ens fan nosa i deixen l’espai net.

Dues cabres són les mares de les altres, i aquestes dues són les úniques que fan llet. De la llet en fem iogurts i mató.

GALLINES I OQUES

Les gallines són de la raça del Penedès. Les tenim a l’era juntes amb les oques. N’agafem els ous per consum familiar.

Tenim dues oques i un oc. Defensen la casa com els gossos i avisen quan ve algú.

Ermita

L'ermita va ser construïda a l'any 1681, tal com indica la data gravada a l'arc de l'entrada.

Durant la guerra civil la van cremar i posteriorment la mestressa la va fer reconstruir als anys 50 per complir una prometença que havia fet. La seva criada estava molt malalta i va prometre que si es curava reconstruiria l'ermita, i així va ser.

Antigament l'ermita estava dedicada a la mare de deu de Loreto però com que als anys 50 estava de moda la Mare de Deu de Fàtima, l'altar està dedicat a la Mare de Deu de Fàtima de la qual hi ha una imatge de guix.

La Mare de Deu de Loreto encara està representada en una pintura lateral de l'església. A l'altre lateral hi ha pintada l'aparició de la Mare de Deu de Fàtima.

Actualment,de tant en tant, s'hi celebra alguna missa i també es fa sevir com a espai de meditació.

Molí

Una de les joies de Torrecabota és l'antic molí d'oli. Està molt ben conservat i encara podria funcionar. Aquest era dels anomenats “molí de sang”; això vol dir que el feia rodar un animal, normalment un ruc o una mula.

El molí servia per aixafar les olives i fer la pasta que desprès es premsava per extreure'n l'oli.

L'antic masover de Torrecabota ens va explicar que a la casa hi havia hagut una gran premsa de les anomenades “de llibre” que és un model molt antic (ja el feien servir els romans) i funcionava  per un sistema de contrapesos. Malauradament aquesta premsa ja no hi és.

Parra

Aquesta és la parra de Torrecabota. És molt vella i presideix la façana principal de la casa.

Aquesta parra ja era així de vella quan vam arribar a la casa. Segur que té molts anys!

És una parra de la varietat St.Jaume, els raïms arriben pels volts d'aquest sant. Cada any en fa molts, són els primers raïms que arriben i, per tant, són els primers que ens mengem.

Camí ral

Pel costat de Torrecabota passa l’antic camí ral que anava de Manresa a Vic. Actualment han restaurat alguns trams.

Ara aquest camí ha estat senyalitzat com el camí català de Sant Jaume.

Des del camí ral hi ha un camí que porta a Torrecabota i té parets de pedra seca a banda i banda. Aquest any hem recuperat un tros d’aquest camí que estava perdut sota la vegetació, és el que es veu a les fotos. 

Rosers

Els rosers estan ben florits, quina bona olor que fan!

Els de color rosa són una mena que vam trobar a Torrecabota i es diu rosa de cent fulles. Fan una olor molt concentrada com d’essència de roses. Avui en dia és molt difícil trobar roses d’aquestes, que facin tanta olor.

Els de color vermell els vam recuperar de Cabrianes i també fan molta bona olor.

Bassa

La bassa és una construcció de l’any 1869, serveix per agafar aigua de la pluja per poder regar l’hort que hi ha just a sota.

Hi ha molta fauna, s’hi pot trobar: peixos, tortugues, bernats pescaires, ànecs i polles d’aigua. Les tortugues són autòctones, en vam identificar una quan la bassa era buida i ara la població ha crescut i n’hi ha almenys 8 exemplars.

A la bassa també hi tenim les nostres cabres que mantenen l’espai net. Les cabres les tenim per fer llet, fem iogurts i mató. 

Cavalls i burra

Avui us volem mostrar els cavalls i la burra, que ja fa dies que estem inactius. La burra es diu Lola i és com un gosset: molt carinyosa i juganera. És la última que ha arribat a casa.

Els cavalls ja fa temps que són a casa. La més vella és la Fosca que és la mare dels altres dos: la Bruna i el Murri.